Osile

S’istòria de su vestiàriu populare de Òsile non giuat a nche la lassare in intro de sas contonadas de sa bidda. Prus a prestu cheret iscumproada mirende a su prus generale cuntestu istòricu de sos bestires de sos ùrtimos de custa terra intre resistèntzia e iscumprou a parpu de sas novidades. Semper e cando sa traditzione de custa bidda mustrat unas cantas pràticas chi nde faghent unu logu intre sos prus de importu pro su chi pertocat su patrimòniu etnogràficu de s’ìsula. Comintzende dae su fresi e dae sas calcheras. A su tessutu prìntzipe de sos bestires de sa bidda tempus meda bi cheriat pro lu prodùere. Bi cheriat sa mègius lana berbeghina pro filongiare e pro istamenare; pro no èssere camulada non giuaiat a la carminare a luna prena; atentzione manna bi cheriat pro chi surbaret su ‘entu ‘eretu ebbia e non su ‘entu solianu; non fiat semper chi si podiat collire sas erbas pro tìnghere. In antis sabunada, petenada e carminada, sa lana fiat a pustis filada cun fusu e cannugra e posta in su chìndalu pro fàghere sas madassas. Sa lana, posta a modde e posca in s’umbrera pro chi assutaret, cheriat in fines cheriat pressada pro otènnere una roba fita e trentze. E custu traballu lu cumpriant in sas carcheras, est a nàrrere molinos cun rodas a energia idràulica chi moviant unu machinàriu pro chi custu etotu poderet ativare una o duas taeddas de linna contra a sa roba finas a l’intostare. Sas carcheras, nàschidas in Europa intre su X e s’XI sèculu, fiant presentes in sas cussòrgias de Òsile. Ma de sas calcheras de Santu Larentu nudda b’at abarradu. E de Òsile cheret chi ammentemus finamentas carchi personàgiu: Adolfa Chessa, ricamadora famada, sa prima a contu de àtere, cun sos disegnos ispantos suos; sorres Alteas cun sos ricamos de nessi 80 costùmenes femminiles de sa bidda; Giuliana Cambilargiu cuntatada dae sa dita romana Sorelle Fontana pro sas star de sos annos sessanta; sa mòngia de Santu Pitzente Vincenza Turco, ca paritzas pitzocas impareint a ricamare in su laboratòriu de s’asilu.