Sa bestimenta antiga, l’ischimus (e bidende lu semus cun sos àteros logos de custu libru), rapresentat pro seguru s’elementu su prus importante de sa cultura de unu pòpulu. Su matessi, pro custu, si devet nàrrere de sas chi pertocant sa bidda de Orune; finamentas ca sos datos regortos nos permitint de bìdere su chi nos contat su tràgiu antigu orunessu in contu de vida sotziale de una comunidade. Mescamente in sa de sas fèminas, comente amus a bìdere, colores, robas e prendas, signaiant su status sotzio-econòmicu particulare, ma serbiant fintzas pro partzire sas dies nòdidas dae sas àteras. Chirchende àteras diferèntzias, su vestiàriu feminile orunesu est de seguru prus ispantosu e ricu de su de sos òmines pro cantu pertocat prendas, decoratziones, materiales e tècnicas de traballu. Cunforma a sos datos regortos ischimus però chi pagas sunt sas noas de sas formas de sos primos annos de su costùmene. Diamus pòdere petzi pensare chi in su vestiàriu, colende su tempus, b’apat àpidu unas cantas mudadas. Carchi noa bi la tenimus imbetzes pro sos ùrtimos annos de s’800, cando si poniant sa BENNA, una benda bene assentada e imboligada in conca. Sa benna fiat niedda pro sas viudas, bianca pro sas isposas e sas giòvanas, groga pro su mesu corrutu. Àteru si diat pòdere nàrrere de custa bidda in contu de prendas. Ca si est beru chi in Orune non b’aiat artigianos chi traballaiant s’oro (chie lu deviat comporare nche lompiat a àteras biddas comente Ulìana o Durgali in ue b’aiat butegas e laboratòrios òrafos), est beru finamentas chi inoghe puru sas prendas chi amus a bìdere a minudu sunt patrimòniu de grandu importu. Fiat sa sogra a las intregare a sa mugere de su primu fìgiu e custa usàntzia si tramandaiat dae una generatzione a s’àtera cun grandu religiosidade. Àteras bortas sutzediat chi las oferiant a sa Crèsia comente ex votu pro gràtzias retzidas o pro simpre donatzione. Iscusòrgiu comunu in belle totu sas famìlias, oe rapresentant unu patrimòniu mannu de valores afetivos.