SA FÈMINA

Comintzende dae conca, sas fèminas nugoresas a concruos de s’800 si poniant una CAPITA ruja, in colore de tziclaminu, chi falaiat galana subra sas tritzas collidas in su gatzile serrende·si a concruos suta de baeddu. Subra de custa careta, in die de cojuiu, bi cheriat una BENDA ARBA «de lana, de tela, de mussolina o puru de seda», sestada cun arte: «Agigu tirada in cherbeddos pro chi abarret tosta e cun una lìnia curva perfeta», narat Gràssia. In dossu una camisa, sa LINZA, de tela fine, aberta de dae in antis, cun una «istrìscia fili-fili e trapuntada» inghiriende su tzugru. Àtera cosa chi mentovat Deledda est «s’arte de Aracne» pro sos ricamos fatos «collende su volume immensu de sa tela in tzugru e in burtzos».
«B’est su “coro de sete”, “su coro de noe” etc. Su coro lu faghent fintzas in burtzos e, a bortas, in s’incrispadura de sos bratzos». Àteru pìngiu in dossu, subra de sa linza, est su ZIPONE, de pannu cun tonalidades dae s’arantzu a su ruju, oruladu cun nastru de seda de colore ruju-tziclaminu. Benatrossadu, foderadu de belludu e cun travos in su bratzu (bagas ricamadas in asulu) tenet duas caras e, de dae segus, duas coas. Subra de su zipone b’est sa PALA A SUPRA, coritu bestidu dae sas isposas e dae sas fèminas cojuadas. «Custas palas sunt lughentes a beru e su preju issoro est prus chi no ispantosu. Sunt de damascu antigu o de brocadu de oro – bèndidu a pesu – o de rasu ricamadas cun seda e oro».
Intestazione Slide
Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Ut elit tellus, luctus nec ullamcorper mattis, pulvinar dapibus leo.
Clicca qui
Li narant fintzas PALA IFERCHIA ca est fata cun tres alas sìngulas aunidas dae unu nastru colende peri istampigheddos ricamados (unos dughentos) de seda. Intre sos prus apretziados b’est su chi est ricamadu pro intreu in oro, sa PALA TÈTERA DE ORO. In contu de TÙNICA e de cùmeros gratziosos amus giai lèghidu sos faeddos de su Nobel. Ma comente fiat custa gunnedda? «Sas tùnicas de furesi in colore de cafè iscuru, prus chi non pesosas, ruent cun ghirones elegantes, oruladas in fundu cun nastru cremisinu e foderadas de iscarlatu». In su TELU ‘E INNANTIS, sa parte de susu, sas aberturas de sa gunnedda (est a nàrrere sas màsculas) sunt rifinidas cun roba vària, cun sedas e belludos a praghere de sa propietària. Prevìdida finamentas sa FRANDA, unu grembiale de pannu nieddu, biaitu, castàngiu e carchi borta birde cun una fasca ricamada in sa parte de suta.
Sas cosas mudant cun sa segunda casta de bestimenta chi in su noighentos at a èssere sa base de s’evolutzione finas a sa codìfica de su bestire de isposa chi ant a impreare finas a sos annos ’60. De sa casta de sas palas iferchias b’amus sa PALA A MÀNICAS DE CAMISA, prus curtza de sa pala a supra e cun oru inferiore prus artu; posta in cuntestos non domèsticos, cugugiada dae su zipone, non previdiat sa franda e in conca fiat sa fèmina a seberare s’impreu de sa benda o de su mucadore de tibet castàngiu-rujastru ricamadu a parusu cun canutìgliu o filos de seda polìcromos. Mudant fintzas sas camisas, prus iscolladas, cun petina e dossete in dae in antis e cun coritu diferente, sa PALA A SUTA. Subra de custa su zipone, semper prus curtzu in su noighentos e, dae sos annos ’30, cun tonalidades bordeaux iscuru. Mudada fintzas sa tùnica, prus curtza cun sas cartzaduras iscobertas e decolleté.